Category Archives: Uncategorized

La festa del veritable oli nou! L’emoció del primer raig d’innovació.

Des de petit que he anat a l’oliva. Us ho recomano. És com anar al museu de la vida rural de l’Espluga de Francoli però amb realitat virtual. Hi fa fred i vent i sol ser molt dur. A la meva família de #Maspujols encara es va a l’oliva. Encara s’hi va com fa mig segle; en colla, les borrasses, les arpetes, l’escala i el cavall (una escala triangular per arribar als alts de l’oliver), badar el sac, i tota la collita abocada a la cooperativa. Una coperativa que fa les coses com sempre s’han fet, i que no sembla que canviarà. I les coses han de canviar. Per molt digne que sigui l’oli que fan, han de canviar.

El món de l’oli necessita una catarsis. L’altre dia a una jornada de enoturisme va sortir el cas de mal exemple de la #DOSiurana que un dia s’hauria d’explicar a les universitats. La fira de l’oli a #Reus d’aquest cap de setmana n’és un clar exemple. Hi ha un inmovilisme patent. Alguns pagesos ja han entès que cal plantar el que si es vendrà, aprendre de márqueting i si cal obren canals propis de venta. Alguns fins i tot fan innovació i ara et venen els calçots cuits o et deixen l’espai on fer la calçotada com els de http://jbarenys.blogspot.com.es Però la majoria encara viuen al segle passat. Les excepcions son només encara això, excepcions.

L’oli no ha evolucionat aquí però gràcies a l’olivera “i18” fruit de la bona feina en i+D de l’IRTA de la Generalitat si ha evolucionat a tot el món i ara Argentina, Tunísia, Marroc i fot-li de llocs d’arreu que tenen milions d’oliveres amb aquest varietat per a gran consum i sistema d’agricultura intensiu. Ara s’ha convertit el que fa la meva família a Maspujols i que també fan molts companys i amics d’aquest mur, en un noble gest de nostálgia i romanticisme que es justifica per amor a les tradicions i a la terra heretada. La terra heretada que en menys d’una generació ja no és el que dona el pa a les famílies. En menys d’una generació. I la gent no li agraden els canvis. Gens.

El preu de l’oli verge extra està infravalorat, al detall i encara més a granel quan va cap a Itàlia en cubes. Els sistemes de treball no permeten donar singularitat al producte, s’aboca químics a dojo a les oliveres, el márqueting és inexistent, molts pagesos ja deixen les olives a l’arbre, les collites son cada cop més irregulars i a sobre hi ha la mosca parasitaria que deix els olivers malmesos. Un drama però amb tant d’orgull i a cops ceguera que no deix llagrimes. Qui sap si aviat els pins estaran tant alts com els olivers, com ja passa a la majoria de camps d’avellaners on jo passava els estius agenollat omplint senalles.

Al Priorat ja fa un quart de segle que l’Alvaro Palacios, el Rener Barbier i el Josep Lluís Pérez van veure que aquell “terroir” era una tresor i hi van abocar la vida. Els hi van dir de tot, van perseverar i avui tothom els intenta imitar. Ja no queda un sol celler o cooperativa que es pugui permetre treballar com “antes”. Ja no existeix ni tant sols a Blancafort allò de l’ampolla de FontVella reomplerta amb vi blanc, negre o ranci a 75 pesetes!! Ja no. Fins i tot a Blancafort ara fan vi bo!!

Dissabte vaig conèixer l’excelent equip de Oleum Flumen, gent que saben molt de la terra i estaven amb els pioneers del Priorat en el moment del bigbang. Ara ja fa més d’una dècada que apliquen aquella innovació integral del vi al món de l’oli. I els hi va molt i molt bé. Caldran segurament encara uns 15 anys per tenir el re-coneixement massiu i sobtretot que el sector es transformi tant com ho ha fet el vi. El meu re-coneixement ja el tenen. Jo pensava que només Cavaloca – Priorat era el pioneer però és que ara he vist un equip i un projecte que te valors, visió i missió i que vol ser la referència mundial en com fer l’oli. I no son pas italians.

Són d’aquí, parlen català, fan de pagesos però diuen “core business” i enlloc de “15-15-15” diuen CDTI!!! I estan en una terra molt dura, molt, a Vinaixa, on ja no hi queda gairebé ningú. Em recorda molt a les properes Rocallaura i Vilanova de Prades dels meus avantpassats, de fet esta ben bé al mig de les dues. I aquell terreny on ara hi ha oliveres i rucs pastorant es calcat al “planorell”, terreny a #Blancafort que el meu pare Anton Sala encara havia treballat o vist treballar però que jo sempre recordo com a molt, llaurat.

Tinc ganes d’emocionar-me amb l’oli tant com m’he emocionat amb en Marti Teres Rios aquest dissabte i del que adjunto el recull del que vam fer descrit molt bé per la MGlòria Pié:
http://gourmenderies.blogspot.com.es/2014/11/oleum-experience.html

Tinc ganes de sentir amb l’oli el que em provoca amb el vi la feina de l’ Anna Gallisà, el Ricard Rofes del Celler Scala Dei, la Glòria Vallès de Celler Can Bonastre, o els del Celler Joan Ametller. Quan anava a l’oliva ja fa 10 anys ja deia que això havia de passar. Ja ho visionava. Però ningú em fotia cas. El vent es devia enduur aquelles paraules meves que en algun cap si van quallar.

Les terres que tenia la familia a #Blancafort ja deuen ser ben ermes i gràcies a la tradició ja ni tant sols les podem treballar. Tampoc l’hereu és conscient del valor del cups del soterrani de la casa pairal. Per estimar la terra cal enamorament i amor. I per dedicar-hi temps, cal visió i passió. A Maspujols encara hi és a temps la família. La decisió és seva ja que jo no tinc ni una olivera ni un pam de terra, i de moment les meves ganes i els meu escàs temps van per a un altre projecte de terroir singular.

Aviat em tocarà treballar per a que tot l’aprés em serveixi per algun dia tornar al terroir el que m’ha donat. AVANT

Molt de tant en tant faig música nova

Dedico la majoria d’hores de dia a Trovel (http://www.trovel.com) i intento trobar una mica de temps per a la FEEC (http://www.feec.cat). Mentre treballo i cabilo, i com que tinc una cabina a casa, mantinc la curiositat a Spotify, Facebook, Beatport i altres plataformes per la música nova. De tant en tant paro el meu món del tot i em preparo una sessió de deejay i la mesclo. Amb vinils, com als vells temps, només que ara, amb un ordinador connectat que enregistra la sessió, ja no calen ni cassets ni minidiscs, i amb el mateix ordinador que assigna les cançons a uns vinils digitals. Les meves dos ultimes sessions son aquestes dues que us comparteixo i que podeu descarregar per a escoltar-la allà on us vagi millor. La primera és una sessió d’estudi dedicada a un dels meus oasis dins del Parc Natural del Montsant. La segona un directe que vaig punxar durant una competició d’escalada al Pavelló Olímpic de Reus. Que ho gaudiu, balleu i compartiu. AVANT

 

La muntanya en el mòbil – LaVanguardia – Suplement “ES”

El dissabte 12 de Juliol, es va publicar al suplement “ES” del diari “La Vanguardia”, aquest article on he col·laborat com a Cap de Comunicació i Màrqueting de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la FEEC (www.feec.cat). Molt útil per als que voleu saber com aprofitar el vostre mòbil a la muntanya. De fet, va ser gràcies a un curs sobre mòbils i muntanya que em va proposar l’amic Toni de Vivac Reus, que vaig anar a parar, pivotant primer per l’amic Lluis Simó, a col·laborar a la FEEC.

Captura de pantalla 2014-07-16 a les 18.56.10 Captura de pantalla 2014-07-16 a les 18.56.27 Captura de pantalla 2014-07-16 a les 18.56.47

 

Track i Rumb

Des del dia que vaig fer 33 anys que ja no segueixo sumant, sinó que he decidit triar molt bé a què i a qui dedico cada un dels segons que resten de la meva vida. Passem molts segons en aquest món, però quan fas el que t’agrada o tens una missió molt gran sovint no son prous. Jo, jugo a contrarellotge. Sempre.

Molts no sabeu qui sóc ni que faig, doncs una mica de resum. Em dic Agustí, descendent de Maspujols (Baix Camp) i de Blancafort (Conca de Barberà). Visc a Reus on vaig nèixer la revetlla de sant Pere del 1979. Treballo a Barcelona, i al cloud. Estic casat amb la Marta (http://verdsobreblau.blogspot.com.es). Amb nosaltres viuen 3 gossos (el Petit i la Xipirona) i quatre gats (la Olivia, el Pipo, la Roma i el Mecànic). Tenim un aquari a casa amb peixos que més de 11 anys. No em veureu quiet massa estona. El meu cervell, tampoc para mai. Sempre que tingui forces, li seguiré fent cas. Sóc vegà tant com puc.

Dedico la meva vida al projecte Fast Forward >>. Una manera com un altra d’intentar fer un món millor. Actualment treballo en una de les spinoffs del projecte, anomenada Trovel (http://www.trovel.com) , una comunitat de viatgers de gamma alta. En breu podreu veure Luxus, la primera beta pública de Trovel. També faig puntualment de consultor i m’encanta la innovació.

Sóc vicepresident del Centre Excursionista Maspujols (https://www.facebook.com/pages/Centre-Excursionista-Maspujols/130290900658) i membre de la junta de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (http://www.feec.cat), concretament vocal de Noves Tecnologies i Innovació  de l’Àrea de Comunicació (ara ja sóc Cap de Comunicació i Márqueting agusti.sala@feec.cat).

El nom de Gustav Grau, és el nom artístic que tinc com a deejay (https://www.facebook.com/pages/Gustav-Grau-DJ/90850187613). El meu perfil a beatport (http://dj.beatport.com/gustavgrau). Vaig començar el 1997 i fins al 2003 vaig estar actiu. Podeu trobar aquí les meves sessions antigues de K7 i Minidisc ara ripejades http://www.mixcloud.com/GustavGrauOldMixes/. Ara tinc cabina de nou a casa i he tornar a fer algunes sessions que podeu trobar a http://www.mixcloud.com/gustavgrau/ M’agrada l’electrònica en gairbé tot els seus vessants tot i que amb l’edat em vaig suavitzant la duresa. Ja fa molts anys que no toco el saxo ni el contrabaix.

A les xarxes socials, des dels seus inicis, sempre he fet servir el nom artístic. Així m’hi trobareu.

M’apassiona la muntanya i la practico tant com puc, a poder ser amb la Marta. Abans feia molta escalada, però com que no tenia prou temps, acabava recopilant més ressenyes que no pas pujant grau. Ara escalo molt poc, però em segueix agradant, el que més les vies llargues prou equipades i les curtes tècniques amb fisures. Vaig equipar un sector a Mont-Roig del Camp amb uns companys, del qual destaco la via “Sala-DeLaCruz”, un 6a+ del que estic molt orgullos. Les ressenyes del lloc http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/can-pere-botero-montroig-del-camp.gustavgrau M’agrada molt la neu, esquio, fem raquetes, i algun cim quan tenim ocassió.

Últimament m’estic aficionant molt a les llargues distàncies i a poder ser amb molt desnivell i tècniques. Ja duc unes quantes marxes de resistència i just he obert aquest blog per a compartir l’experiència del que ha estat el meu primer ultra-trail. Si em voleu trobar per la muntanya el meu lloc predilecte és les Tosques, la Mussara, La Mola de Colldejou, la Serra de Llaberia i el Montsant.

Sempre saludo amb la paraula AVANT i a poder ser aixecant una mica la barbeta al pronunciar-la. Un dia ja explicaré perquè, però s’ha encomanat a prou gent.

Acabo amb l’actual bio que tinc a certes xarxes socials:

“Living fastforward the #GustavLife at the frontline of #Trovel. Try to follow me up the mountains or dance my rythm! AVANT”

 

El kilòmetre 91

Quan vaig acabar la meva primera ultra trail volia explicar el que havia sentit. Molts em preguntaven per la sensació, com havia estat la experiència, com m’havia preparat, … Ho feien pels multiples canals que utilitzo a internet, des del mail fins a instagram. Al voler fer un únic escrit per compartir amb tots els canals i que alhora no fos de ràpida caducitat, vaig pensar en quines eines tenia a l’abast. Vaig adonarme que ja no existien les facebook notes i que alhora eren un format molt simple per al que jo volia. Fer un article en pdf i un dropbox per ferne repositori era molt poc polit. Així que calia pensar en una nova via.

Mai havia tingut un blog real, tot i que rebuscant he trobat que de fet, tot i que no ho recordava, si que abans de la moda de blogspot, ja mantenia publicacions força elaborades, al spaces de Microsoft, que narren una epoca de la meva vida i que aquests coses digitals, cal guardarles no se on, pero cal fer-ho. De fet Microsoft va tancar spaces, em vaig baixar una copia i per algun lloc ha d’estar. Tampoc se quina és la millor opció actual per salvaguardar la nostra vida digital online, més enllà de dropboxs i picassas. Qui saps si seria un possible negoci això.

Per molt que faig molt focus a nivell professional, a la meva vida particular toco una prou variada quantitat de tecles, i per tant necessito un eina plural on pugui parlar de tot i alhora, ja de pas, que si algu es vol fer una lleuguera idea de mi, aquí hi trobarà almenys algunes pinzellades.

Així doncs, decideixo obrir aquest cloud, al que no m’agrada dir blog, sinó cloud, així en plan bazinga, on publicar els meus pensaments i les meves accions. Perquè la vida va d’això, de rumiar i actuar. A partir d’ara i sobretot aprofitant les necessaries estones de desconexió que m’he autoimposat de fer alguns vespres al pis de Barcelona, i aprofitant els llargs trajectes de tren Reus-Barcelona-Reus, aniré publicant amb la periodicitat de que tingui alguna cosa a opinar o que hagi fet alguna acció digne de passar a més categoria que un tuit.

Sigueu benvinguts, la porta és oberta, i si no us agrada el que llegiu, mitja-volta que la porta segueix oberta. M’agrada aprendre i escoltar, per tant, benvinguts els comentaris per qualsevol dels canals que faig servir. I com acostumo a dir, i sempre dins les meves possibilitats i mentre pugui, A disposar.

AVANT