Juanjo Garra. Deixar petjada.

A la muntanya tot és diferent. No es pot mesurar si no la coneixes. Allà dalt tota mesura canvia.

No hi compta el temps que fa que coneixes una persona, sinó les vivències que hi comparteixes. Tot s’amplifica i és més intens. S’hi viu i si per la vida d’una manera diferent. El Juanjo ho sabia i ho vivia intesnsament.

Era el 5 de Novembre de 2011, que el gran i amic Lluís Simó em va enredar com només sap fer ell a participar a Lleida a la inauguració del VI Congrés Excursionista de la FEEC (http://www.feec.cat/vi-congrés-excursionista-català). Aquell dia em va presentar el Juanjo, conegut sobretot per mi com el càmera d’alçada del Jesús Calleja.

En recordo la conversa amb ell. Em va explicar el factor “percentil Calleja”, com li coneixen els alpinistes el seu grau d’exageració, i vam xerrar sobre la funció educativa del programa Desafio Extremo i la seva feina de càmera i guia. Va ser dels primers membres de junta que vaig conèixer aquell dia. No m’imaginava pas al veure’l que aquell petit cos fos un dels més forts i tècnics himalayistes.

Captura de pantalla 2013-05-27 a les 10.48.35

Al cap de pocs dies vaig entrar de voluntari al VI Congrés on el Juanjo era dels pocs membres de junta que ja era molt actiu al twitter. Al cap de poques setmanes ja entrava jo a col·laborar amb la federació i a participar a les juntes mensuals, primer com a convidat i després com a vocal. Des del primer dia, vaig seure moltes vegades al seu costat. Normalment a l’altre banda altres bons companys com el Lluís, el Pepe, el Miquel o el Balagueró. Hi havia un motiu per seure amb el Juanjo. Ell era dels pocs que a les primeres reunions anava amb un tablet i que em donava ple suport a la meva tasca d’innovació i noves tecnologies perquè n’entenia de tecnologia i de la importància d’aplicar-la a la muntanya. Com a director tècnic de la federació li anava molt bé la meva arribada.

Fent memòria de les estones passades, tinc molt bon record del dia que amb ell i el Jordi Merino, vam assistir a la fàbrica Moritz a la festa d’inauguració d’aquesta temporada d’esquí de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Vam fer una llarga passejada carregats de packs de moritz, des de Sant Antoni fins a les Rambles on hi ha la seu de la FEEC. Ha estat la conversa més llarga que hem tingut de coses personals, de reptes, de preparació, de muntanya, de la vida que tant ell apreciava. No havíem fet mai muntanya plegats.

Recordo el que crec va ser l’últim dia amb el Juanjo, a Prats del Rei, una gèlida nit on ens vam reunir la candidatura Entitats i País, i em sembla recordar que ens despediem amb auguris per l’expedició. De tornada en cotxe cap a casa parlàvem amb companys de junta sobre la temporada a que s’enfrontaven l’Oscar Cadiach, el Ferran Latorre i el Juanjo. I de les seves possibilitats. No penseu que son sonats, el perill també hi és fent centenars de kilometres per tot Catalunya amb les carreteres gelades i amb el cansament a sobre de treballar tot el dia per reunir-se al cul del món per a intentar treballar per al món excursionista català. Almenys aquest perill  l’anirem reduint gràcies a la introducció de les videoconferencies a la FEEC, a la junta i a les seves comissions.

887053_436169693128130_681599899_o

(el juanjo és el de vermell entre el Jordi Merino i la Carme Oro)

S’ha de tenir clar que la muntanya te molt risc, sempre, i que quan li accentues coses com la meteo desfavorable, l’alçada, la distància a recorrer, el desnivell acumulat, la dificultat tècnica, la distància a l’hospital més proper, la incomunicació, els recursos limitats, la preparació insuficient, que sigui a llocs remots, etc… doncs la muntanya et dona uns reves que et deixa distret o enterrat. Però no només al himalaya, allí hi ha un gran combinat d’aquests elements que farien que qualsevol dels mortals fóssim pell en estona, però els que hi van, estan preparats proporcionalment, sobretot mentalment, físicament i tècnicament. A la muntanya se li ha de tindre molt de respecte, s’hi ha d’anar format i informat, i de formació i informació avui en dia n’hi ha molta de disponible. Penseu que normalment no s’ha de fer el que fa el Calleja, allò és un show, cal progressar amb l’experiència que és la que ensenya a bastonades. No hi ha res com escalar a les fosques per no oblidar mai el frontal o passar fred de debò per no oblidar mai més el plomes o els guants. Una mica més de pes que mai fa nosa quan les passes canutes.

El que li ha passat al Juanjo és similar a molts altres casos i em recorda una mica al cas de Manel de la Matta al K2, on va morir d’una simple peritonits (atac d’apendix). Una cosa que aprop de la civilització seria totalment una simple anecdota en aquelles latituds pot ser el desencadenant d’una tragèdia. Però a escala, cada cop que us calceu les bambes, les botes, els grampons o els peus de gats, també us pot passar si vadeu o us confieu. I passen més accidents als peus de via dels sectors de certes escoles d’escalada on la gent agafa amb una mà alhora el gri-gri i el porro o es distreuen en el ràpel ja de baixada. Els helicòpters de rescat tampoc paren en aquestes contrades.

Avui a la tele, l’amic i president de la FEEC, el Jordi Merino deia que ja porta 10 enterraments de companys, però que cap dels que fem muntanya abandonem aquesta passió de viure-la després d’aquestes tragèdies. Això si, ens fa ser més respectuosos i ens dona més caràcter. Recordeu el rus de “Pura Vida”, l’Alexei Bolotov que va morir fa pocs dies? Jo només he assistit a un enterrament com a representat de la FEEC, macabrament just fa un any, dia per dia, Jordi Gomis, veí d’Alcover i membre de la junta de Reagrupament que va caure al famós Pas de Mahoma a l’Aneto. I la de noms que no sabem. Hi ha temporades en que és arrencar una reunió de junta de la FEEC i el primer punt ser notícies de noves morts o rescats importants.

De fet, estàvem tots els companys reunits en junta dijous passat, dia del fatal accident, i teníem la informació de primera mà. Va ser una reunió molt productiva i fins i tot històrica. Al saber la noticia, hi havia des del que tenia clar des del primer moment que ja no baixaria, fins als que som encara molt tendres i no sabíem que passaria, ens faltava experiència. Jo em vaig quedar al sopar post junta i vam estar fins a les tantes de la matinada parlant del tema. Amb el Peixó, que és a la feec com el Yetti al himalaya, en vam parlar hores sobre aquestes situacions i també amb el Marcial, prou tocat perquè just arribava de fer el trekking fins al camp base i l’aclimatació amb el Juanjo. Un panorama que hem va deixar molt esborronat per lo molt proper que tenia aquest cop al accidentat respecte altres rescats que he viscut fins ara.

Feia poc que haviem passat al Centre Excursionsta Maspujols la peli del “Pura Vida”, que també parla de l’amistat, la muntanya i amb el fons d’un rescat fallit. Des de dijous nit, el whatsapp grupal del team de comunicació de la feec ha estat el mitjà per on rebiem les noticies més internes de l’evolució, que m’han permès veure una vesant del rescat que no arriba a la resta de la gent. He estat molt pendent del twitter i del facebook, de la meteo, de la dificultat de la aresta, de que la repisa i la travessa que sabiem que el Juanjo no podia fer sense forces i amb el turmell trencat. Calia un rapel guiat, m’han dit els que en saben, i per això entenc que pujava tanta gent per a fer el descens de Juanjo per sobretot superar aquest pas que l’hagues dut a un punt on si fos rescatable per l’helicopter en bones condicions de meteo.

Però allà dalt tot és tant diferent. Avui l’Empar Moliner no entenia si quan una ambulància va a socorre un ferit i en troba un altre pel camí, la prioritat és sempre el primer objectiu, i el Merino li explicava que a la muntanya no, que en sóm d’una altra pasta la gent que pugem allà dalt i que el primer és la solidaritat. Un altre dia ja parlaré de la gent que fa proves de muntanya i passa de fer cas al escrit on es comprometen a auxiliar als altres. El cas del Juanjo, a banda de una meteo desfavorable, hi ha hagut el cas dels dos rescats que l’helicòpter ha fet de pujada al buscar al Juanjo. Un alpinista hindú que feia dos dies que estava perdut i que no es sabia que tombava per allà, i un grup d’hindús i uns sherpas que anaven en una altra expedició on va desaparèixer una alpinista japonesa.

Jo pocs cops he estat a més de tresmil metres, i tot i que tinc planejat un dia o altra fer l’Aconcagua, no tinc previst de moment fer res al himalaya. Això si, entenc que enganxa l’alçada i que els alpinistes vulguin pujar ben amunt. Sóc molt nou en muntanya però ja he hagut de pujar en un helicopter per un rescat a la canal de Verdet del Pedraforca. També he participat en petits rescats. M’he llegit prous llibre de la biblioteca del CE.Maspujols, i un dels més alliçonadors i que et deixen imatges al cap que espero m’ajudin si un dia estic en una situació limit, és el de la tràgica expedició al K2 de 1986 del Kurt Diemberger. Em podia imaginar millor la sitaució en que es trobava el Juanjo, gràcies a aquest llibre, també a l’actual coneixement de materials que tinc i amb les històries dels companys sobre alta muntanya. I fins i tot em feia una idea per alguns films com “Tocando el vacio”, que coses de la vida, si el recordeu te en comú amb el Juanjo una caiguda i trencament baixant del cim. De casos n’és ple, tants com expedicions gariebé. I de tot s’apren. Però res a veure quan veus les pelis o llegeixes les noticies al Desnivel o a la web de la FEEC, de quan et toquen als teus. Jo sempre vull seguir aprenent, i l’expedició del Juanjo era la primera que seguia dia a dia, interactuava amb els seus posts al blog i a les xarxes socials, i si calia em treia hores de son per seguir aprenent dels savis posts del Juanjo!

“Sigues savi!” deia el Juanjo en un dels seus últims posts sobre una tempesta elèctrica que li va posar els pels de punta! http://juanjogarra.wordpress.com/2013/05/19/simplement-et-dire-una-cosa-sigues-savi/

Diplom_1

Avui parlant amb el Lluís Simó, vicepresident de la FEEC i apassionat de la seguretat i prevenció a la muntanya, hem decidit proposar a la propera junta de la FEEC obrir una comissió especialitzada en R+D per a seguretat, rescats i prevenció a muntanya, conjuntament amb el món universitari, les empreses, la federació i els serveis de salvament. I que aquesta comissió acabi creant un càtedra o similar que dugui el nom del Juanjo Garra.

ParsAerialRescue

Hi ha molts exemples de coses a fer. De fet no fan tant que vam saber d’un federat accidentat al Elbrus gràcies a que l’aparell de seguiment que duia havia indicat una caiguda de desnivell molt pronunciada. Segurament duia un SPOT (localitador gps http://www.findmespot.eu) o un sistema de racetracker (http://ferranlatorre.racetracker.es/lhotse/index.php) com el que duia en Ferran Latorre i que ens donava esperança ahir nit al veure el track vermell pujant per l’aresta camí del Juanjo. Ja fa temps que aposto per la compra de un petit octocopter/drone a la FEEC per a capturar millors imatges i vídeos a les diferents proves i actes que celebrem i que ara podríem també fer servir per a rescats i localització de víctimes amb els diferents convenis que tenim i mantenim amb els bombers.

HLQrendering

Aquest matí he fet una recerca de les noves teconologíes aplicades a la muntanya i avui en dia ja es poden fer arribar al accidentat aliments i medicines amb un drone/octocopter teledirigit com es feia abans amb els gossos sanbernats als alps. Ara ja hi ha drones que funcionen allà als alps en alçada i forts vents de manera experimental. Ja no és una utopia. També he vist que ja hi ha prototips d’helicopters teledirigits per a rescats, per tant la ciència ja va cap aquí, però també cal més difusió de la tecnologia que tenim al abast de la mà, tant de hardware com d’aplicacions per a mòbils que ens poden ser molt útils. Hi hem de treballar i hem de formar des de la FEEC.

Firescout Mockup Full

Ens queda el seu blog http://juanjogarra.wordpress.com Una d’aquelles situacions que es dona avui en dia de que et mores i queda el teu llegat on-line. Ara el Juanjo ja no em respondrà més twitts ni farà més retuits de quan penjava les fotos de junta de la feec. Ara ja no puc seguir planejant cap objectiu amb ell de guia. Ara em queda intentar que el que parlavem de posar tecnologia a la FEEC i a la muntanya, ho fem realitat. Li hagués encantat de segur el projecte que vaig proposar dijous de la Wikifeec i la Universitat de la feec. Espero que la seva energia i empenta, ens ajudi ara a fer realitat molts projectes, i que al treballar-hi el mantinguem ben viu en el record.

Per últim donar el condol a la família, als amics i als companys que el coneixíeu de més temps. I agrair un cop més tot l’esforç titànic del equip de rescat i del sherpa que anava amb el Juanjo. Que pugueu tornar tots a casa!

No som propietaris ni de la nostra vida ni de la nostra mort, només esclaus dels nostres objectius.

Diuen que som efímers i que l’important no és passar, sinó deixar petjada.

Dins meu l’has deixat Juanjo.

Una abraçada i AVANT

Broad Peak 2007 Juanjo Garra 1 022

One thought on “Juanjo Garra. Deixar petjada.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *